La llei i l'os

Tot perfectament calculat. Debiliten el català primer al País Valencià, després a les Balears i finalment a l'Aragó i quan estem envoltats ens envien la bomba de la nova llei d'educació amb la intenció no només d'infligir dany al cor mateix de l'idioma sinó també de dividir-nos des de l'edat escolar. Si, com a València, les Illes o la Franja aquí governés el PP i tingués el concurs de Ciutadans, partit que per alguna cosa només és possible a Catalunya, no els caldrien tantes filigranes i sofisticacions perquè ells farien la feina des de dins. Com que no tenen ni han tingut mai majoria, el quintacolumnisme rep forces i vitualles de l'exterior. Després van a la caserna de la Guardia Civil a donar la mà i un diploma als membres de la División Azul. La pregunta és: pot quedar encara algú viu entre els combatents d'aquell batalló estepari, o és que multipliquen divisions per si cal tornar a actuar?

Em diuen que tota aquesta estratègia no és cap secret sinó que està perfectament escrita i expressada en els documents que segrega un organisme que es diu FAES i que no vol dir Falange Española sinó una altra cosa que no sé ni m'importa, i que dirigeix i inspira un senyor expresident del govern espanyol del qual no diré el nom perquè mentre sigui possible jo procuro triar molt bé els personatges convidats a aquests articles. Imaginin que un dia els reuneixo en un volumet i a l'índex onomàstic tenen més presència els indesitjables que els meus amics o per exemple que Salvador Espriu, el que ens salvava el mots i ens convidava al ple domini de la terra i del qual celebrem aquest any el centenari.

La llei del govern pensada contra el català i Catalunya ha causat indignació al PSOE perquè el partit opositor hi ha observat un retorn de l'assignatura de religió que no li agrada gens. Grans escarafalls contra la religió a l'escola. Hi veuen els nens resant el rosari. Això també forma part de l'estratègia? Situen enmig de la llei un os perquè l'oposició s'entretingui rosegant-lo, i mentrestant ells van a la seva. O potser l'os a l'oposició ja li va bé perquè aquest “anar a la seva” és compartit. A Espanya res no dóna més vots que l'anticlericalisme i l'anticatalanisme, i ja em diran si un país tan elemental i ancorat en el temps de la Divisón Azul pot anar bé.