Mirem cap a la Franja

Cal reconèixer l'encert d'algun dels acudits que rebenten la xarxa a l'entorn del “lapao”. Que la Junta Central Fallera els ho recompensi amb el premi d'enginy i gràcia. Els tràngols en aquesta vida canina s'han d'anar passant amb crosses de tota mena. Però els dos grans perills que poden acompanyar la maniobra del PP i del PAR són el salfumant i l'absenta. És a dir, la ironia i la indiferència. Tothom a Catalunya pot riure amb la jugada i oblidar-se'n demà, en què una altra agressió delirant es guanyi l'atenció i la broma. I no hauria de ser així. Cal combatre la bestiesa amb totes les armes. Obstinadament. Per això és tan important que l'Ajuntament d'Alcampell, a la Llitera, hagi aprovat una moció contra una llei, idiota però malvada, que converteix el català en un residu prescindible. Alcampell té majoria socialista, però hi ha molts altres pobles de la Franja on també governa la dignitat, tingui el color polític que tingui, que s'hi haurien de sumar. I han de trobar tota l'atenció i tot el suport des de Catalunya.