Wert finalment treu l'escopeta

Els asseguro que m'havia proposat no parlar del ministre Wert durant uns quants dies, però és que no em puc aguantar. Com pot dir aquestes barbaritats, aquest senyor? Com es pot ser tan fatxenda? Tan fanfarró, petulant i vanitós? Van sentir les declaracions que aquest inculte ministre de Cultura va fer ahir en relació amb el català i els catalans? “Són com ocellets apuntant a les escopetes”, va dir Wert per il·lustrar que les crítiques que la seva llei ha generat a Catalunya no el preocupen gens ni mica. “La ferocitat dels atacs que estic rebent avala que aquesta és la reforma que necessitem”, encara hi va afegir. Fatxenda! El mateix ministre que minuts abans acusava el govern català de “fer servir un llenguatge bèl·lic per atacar la llei”, ens parla després d'escopetes i ocellets. Què s'ha cregut? L'únic avantatge de l'expressió que ahir se li va escapar a Wert (i escapar és un dir) és que deixa clar què es considera ell (una escopeta) i què considera que som nosaltres (uns ocellets). Jo no sé vostès, però començo a estar tip, fart, que m'insultin cada dia de cada dia. Que em diguin nazi i no passi res. I que ara m'apuntin amb una escopeta. A mi no se m'acudiria dir-li, a Wert, que el nazi és ell; però sí que és un estúpid, curt d'enteniment, una persona que molesta i irrita (la definició és de diccionari). Un ministre surt, ens diu que ell és una escopeta i nosaltres, uns ocellets i no passa res? Jo ja ho entenc que Espanya, ara més que mai, com que ja no els uneix res entre ells, necessita un enemic comú i que aquest som nosaltres, però faci el favor, ministre, d'amagar l'escopeta. Que vostè és de Cultura, no de Defensa. Fatxenda.