Efectivament, Espanya és diferent
El tarannà democràtic de l'Espanya de la transició, aquella que es va presentar com a modèlica i imatge idíl·lica que haurien de seguir tots els països que han viscut una dictadura, s'ha fet miques. Les grans paraules cal demostrar-les amb fets i una cultura democràtica no s'improvisa d'un dia per l'altre. El tarannà d'un poble que ha tingut un dels primers parlaments, per no dir el primer, d'Europa, que ha viscut episodis dolorosos, però que tot i això ha mantingut la voluntat de ser, és a dir, del poble català, té molta més força que no pas un disseny de màrqueting que en una jugada mestra es va fer a partir de la mort del dictador Franco. En una operació brillant es va passar d'una dictadura a un país que donava lliçons de democràcia arreu. Recordo encara com en un dels seus llibres l'escollit Pedro J. explica com el rei Joan Carles les donava a la Rússia dels soviets. L'operació va ser bona i es va saber vendre al món i, sobretot, a la mateix península. Després els fets han demostrat que el dictador no anava errat quan deia allò de “atado y bién atado”. Veure com ara un ministre d'Afers Estrangers utilitza la mateixa frase que Fraga, curiosament el fundador del seu partit, utilitzava per promocionar el turisme, fa molt de mal. Perquè Margallo va venir a dir a Cameron que Espanya és diferent, com si això ho justifiqués tot. I els demòcrates espanyols, que provenen, la majoria, d'aquella elit que ja va controlar el franquisme tardà, es poden dividir en més de dretes o més d'esquerres, però mantenen una sòlida centralitat a l'entorn de l'Espanya única, diferent i sense que els seus ciutadans tinguin la possibilitat de decidir deixar de ser-ne. La tan utilitzada frase que un espanyol de dretes és el més semblant a un espanyol d'esquerres es torna a fer realitat quan del que es parla és de la unitat de l'Estat. I fa pena veure la demagògia de personatges com el fiscal Villarejo per atacar els intents d'un poble per decidir, a les urnes, què vol ser de gran. És aquí, davant d'aquests temes, quan el discurs, diferent en la forma, s'iguala en el fons. Hi coincideixen tant gent de l'esquerra més cultivada com representants de l'Espanya cañí, que volen evitar per la força el poder dels vots i que davant del dret a decidir només fan crides a l'exèrcit i la Guàrdia Civil. Com a la dictadura.
