Normalitat absoluta
“Sembla estrany que ara tothom s'entesti a dir que entre CDC i UDC hi ha no sé quina crisi. Si ja es veu que no passa res!”
Normalitat absoluta. Això és el que hi ha entre CDC i UDC. No pateixin que no hi ha cap mena de crisi, ni de bon tros. Que Duran i Lleida digui obertament que CDC el que està fent és aplanar el terreny electoral a ERC és d'una absoluta normalitat. Tot forma part, insisteixo, de la normalitat més absoluta. Que un bon dia el consell de CDC a Barcelona aprovi per unanimitat una declaració en què critica les posicions “divergents” de Duran i Lleida sobre el dret a decidir és d'una normalitat absoluta. I que l'endemà el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, ho trobi “inacceptable” és del tot normal, gairebé de la mateixa normalitat absoluta que es desprèn de la rectificació que en fa al cap de poc el consell de Barcelona de CDC. Duran i Lleida se'n va a Madrid i diu que això d'ERC trontolla, i que aquest és un pacte que no acabarà bé perquè els republicans no aguantaran. Normal. D'una normalitat absoluta. Tan normal com que el secretari general de CDC, Josep Rull, se'n vagi a la ràdio a dir que “Duran i Lleida és un gran actiu”, però que “alguna cosa trontolla entre CDC i UDC”. Normalitat absoluta. Tanta com que Pelegrí surti un cap de setmana i digui que ja n'estan tips, a UDC, que amenacin Duran. Normalitat absoluta. Tanta normalitat com que l'endemà rectifiquin i diguin que no ho deien pas per CDC, això de les amenaces. I el cap de setmana surt Duran i diu que és el “boc expiatori” de la coalició i que ja ho té assumit. Normalitat absoluta. Jo no sé per què vostès s'han entestat a dir que entre CDC i UDC hi ha no sé quines diferències i no sé quina crisi. Si ja es veu que el que hi ha és una normalitat absoluta
