Opinió

Vuits i nous

Líder

Aquí hi havia un pla que no va sortir com el seu inspirador volia. En les eleccions convocades anticipadament després de l'Onze de Setembre, Artur Mas havia d'obtenir una majoria absoluta que li permetria liderar el procés sobiranista o independentista a la seva tranquil·la i calculada manera. Els resultats no van ser els que CiU esperava sinó que, al contrari, van ser molt pitjors, i Artur Mas, que durant tota la campanya havia actuat com un efectiu líder, va quedar disminuït i, els primers dies, sense esma.

Tot això no seria greu si Mas hagués pogut superar la situació anímica o al seu lloc hagués aparegut un altre personatge amb capacitat de posar-se al davant del procés. Diuen que si en aquelles eleccions ERC va créixer amb força va ser perquè el votant, per usar una frase que com totes les freses tòpiques fan fortuna, va preferir “l'original a la còpia”. Volent dir que el verdader partit independentista era ERC i que CiU era en aquest negociat un nouvingut. Però no hem vist pas que Oriol Junqueras, el cap d'ERC, s'erigís en conductor. D'acord: Mas va guanyar les eleccions, és el president de la Generalitat i a ell li correspon la direcció, però ERC, l'“original”, ha optat per influir a l'ombra i no moure gaire soroll esperant que la “còpia” es desgasti en l'obra de govern de cada dia i ell en pugui recollir els fruits. La “còpia” efectivament es desgasta, com indiquen les enquestes, l'“original” creix, però ja podem fer sumes i restes que el sobiranisme es manté si fa no fa. Com podria augmentar? Com podríem aconseguir que institucions de pes s'hi apuntessin? Amb un líder fort que unís voluntats. No hi és, no en tenim cap a mà almenys amb prou caràcter, i això ens condueix al que aquests dies veiem: que tothom tira pel seu cantó, que es convoquen reunions “unitàries” on falta molta gent i que Duran i Lleida, sense que Mas el pugui fermar perquè no té força per fer-ho, se'ns posa nerviós i diu coses que, tot i que algunes són entrades en raó, no resulten oportunes i engeguen moltes coses en doina.

Alguns poden pensar que en aquestes condicions es pot celebrar la consulta perquè el que importa és la “veu del poble”. Potser sí, però la “veu del poble” és més clara amb lideratge. Si seguim així, no ens posarem d'acord ni en la pregunta.