Volem la llibertat de decidir que sí
És curiós que les persones que afirmen que el Concert per la Llibertat de dissabte passat al Camp Nou és un atemptat a la unitat dels catalans siguin les mateixes que justificaven amb tot d'arguments que la delegada del govern espanyol a Catalunya rendís homenatge a la División Azul. La División Azul va ser, com sap la majoria i hauria de saber tothom, una divisió de falangistes espanyols que, a les ordres de Hitler i comandada pel general Muñoz Grandes, vicepresident del govern amb Franco anys i panys, va participar en la II Guerra Mundial contra Rússia (i, per tant, contra els aliats) al cantó del règim nazi. No ens hauria d'estranyar, doncs, que en sàpiguen tant, de nazis... Perquè nazi era qui va utilitzar la màxima que una mentida mil vegades explicada es feia creïble. I així ens hem acostumat a ser titllats de nazis pels hereus dels que sí que ho van ser. I es pot entendre que algú ho fos per raons històriques, però no que ho defensin els seus hereus en ple segle XXI i sabent-se, com se saben, les atrocitats que van cometre els deixebles de Hitler.
Però no, es veu que els qui provoquen la divisió dels catalans són els que volen fer un concert per la llibertat i que lluiten perquè tots els catalans decideixen què volen ser de grans. Aquests grans demòcrates no poden admetre una cosa com consultar a la gent, passant per les urnes. No, és més fàcil acusar-nos del que faci falta, ells que l'única bandera i les úniques seleccions que admeten són les seves i que els fa por tota consulta que no s'avingui amb el que volen per al país; el seu, és clar. Faria riure si no fes plorar. I fa por perquè no tenen vergonya d'amagar que farien el que calgués per evitar que tot un poble es pronunciï a les urnes. Però ho comencen a tenir magre. Cada vegada són més els que, en català o en castellà, s'atreveixen a dir que tenen dret a decidir i, molts, diuen que el que decidirien és que Catalunya fos independent. Creix el sentiment, i és clar que cal fer passos endavant, però no renunciem a actes simbòlics com el del Camp Nou o la cadena humana de l'11 de Setembre o el concert del 3 d'agost a Girona organitzat per El Punt Avui, que fa un any ja va recordar que el 1992 va fer el primer concert sota el lema Catalunya vol viure en llibertat. Doncs això.
