Terrasses, un altre punt de vista

El descans del veïns és sagrat, però també ho es l'activitat econòmica d'un important col·lectiu de Girona. Mai s'havia vist tanta policia de nits com en les darreres setmanes, i no és per seguretat, civisme, convivència... Només és per avisar del tancament immediat de les terrasses a l'hora en punt, és a dir, a cap hora, aixecar les corresponents actes i, conseqüentment, recaptar. Una ciutat morta no és atractiva per ningú, ni pel turisme ni pel ciutadà normal. Mai entendré que, mentre els horaris dels locals de nit de tota mena vénen regulats per la Generalitat de Catalunya, amb horaris de tancament “generosos i correctes sobre les 2 i 3,30 de la nit”, les terrasses dels locals, que són un complement importantíssim dels mateixos, es deixi en mans d'ajuntaments; generalment, però no tots, tenen una regulació molt i molt restrictiva, i Girona no n'és pas una excepció. Fins a l'any passat, així s'havia actuat (en realitat) de facto. I si funcionava, per què ho hem tocat? En aquest tema res és pitjor que “els greuges comparatius d'unes zones amb les altres”. Que als uns els deixin mitja hora més que als altres és una solució pobra, d'aparador i desafortunada. Posaré un exemple: a algú li ha passat pel cap que un hotel permetés que la seva pròpia terrassa molestés els turistes que dormen a l'edifici del mateix hotel? Oi que no? Així doncs, per què s'ha posat tothom al mateix sac? Per què ens estem carregant el turisme de ciclisme del Barri Vell, tan important per a la ciutat? Un turisme que vol esmorzar a les terrasses a les set del matí, que no molesta? Per què la nova normativa ho prohibeix? Com ens podem carregar l'esforç de tants anys. Com algú es vanagloria i anuncia a la premsa que s'han aixecat mes de 50 actes policials amb escassament una setmana per incompliment de la normativa? Manar no és imposar, manar és liderar. Hem d'anar cap a un oci de qualitat i punt de trobada social dels ciutadans. Aquest és el model de les terrasses; espais que per sort podem aprofitar òptimament amb el nostre clima mediterrani i que són un bon punt de trobada per a amics, familiars, emprenedors i visitants, respectant sempre, això sí, els veïns. Arreu d'Europa hi ha terrasses tot l'any, amb les seves estufes, mantes... segons l'època. Els locals estan plens i les terrasses, ocupades i tranquil·les. La policia garanteix que els clients no facin soroll i quan hi ha incidents s'emporten la gent a comissaria, però no van contra els locals i terrasses, van només contra qui fa aldarulls i comet incivisme. Aquí fan aixecar la gent de les taules quan encara no han acabat de sopar. Una ciutat com Girona, que no té pràcticament discoteques, espectacles de nit... quin atractiu tindrà per aquest turisme que ve a dormir a la ciutat? Pedres, monuments... Això ja ho tenen de dia. A quin objectiu de ciutat respon, això? Quin model volem? Si volem que només alguns residents siguin feliços tindrem una ciutat residencial sense vida. Volem continuar amb el turisme que arriba a les deu del mati i a les dotze del migdia ja és fora sense haver-se posat la mà a la butxaca?... Pel que fa a les carpes de la Devesa, és cert el deteriorament a què s'havia arribat, però d'aquí a tancar-les... No hauria estat millor reinventar el model? Deixar enlloc de tres carpes grans catorze de petites per a la gent de Girona. Massa canvis en tant poc temps. Rectificar és de savis. Derogar una normativa perversa, també. Marta Madrenas, no espatllem una bona acció de govern de dos anys. Passió per Girona, estimem Girona.