Ens ha tocat la rifa!

Des que el president Artur Mas va optar per l'aposta sobiranista, els diaris de Madrid han multiplicat les seves suspicàcies envers tot allò que es pensa, es diu i es fa a casa nostra. Els responsables dels espais d'opinió, per exemple, saben treure suc a qualsevol esdeveniment català, sigui o no sigui important, per omplir la seva columna amb tota mena de desqualificacions, invectives i, sovint, despropòsits. La distància, i un cert desconeixement de la realitat, els ajuden a escriure'ls. N'hi ha, però, que sí tenen coneixement de causa, perquè viuen aquí i saben de què va el pollastre. Per això no és estrany que, a més d'exagerar, menteixin: saben que la majoria dels seus lectors no són d'aquí i s'empassaran tot allò que se'ls porti a taula. I que els que són d'aquí i combreguen amb les seves tesis, callaran per un elemental deure de complicitat. Quedem, només, els quatre gats que els veiem el llautó (molts amics em tracten de masoquista pel fet de llegir-los).

La darrera andanada l'han etzibat contra la idea de la Generalitat de crear uns sortejos especials paral·lels a les tradicionals loteries espanyoles, com ara la de Nadal. Heus ací algunes de les floretes que es podien trobar ahir mateix: Artur Mas, entre "Platanito" y el calvo de la lotería (ABC). Cataluña tendrá su propio sorteo de Navidad, sin niños de San Ildefonso y con un tema calcadito de Juan Palomo: yo me lo guiso y yo me lo como (La Razón). El verdadero agraciado con la Grossa de Cap d'Any és Junqueras: mientras Mas tome decisiones tan banales y se centre en la independencia, lo único que logrará es engrosar a ERC (El Mundo).

Al marge de l'èxit que aquests nous sortejos puguin tenir (el propietari de l'administració de loteries La Bruixa d'Or de Sort s'ha mostrat força pessimista), destaca la burla que en fan i el descrèdit que li atorguen els rotatius madrilenys. Es tracta d'una nova ocasió, entre tantes i tantes altres, que aprofiten les esclarides ments de la premsa hispànica per ficar-se amb nosaltres i trobar-nos els punts febles. A vegades per prendre'ns per idiotes, i a vegades per inconstitucionals i/o antiespanyols. I això no ve d'ara, tot i que en aquests moments estiguin amb els nervis a flor de pell pel que és obvi. Sí, ve de lluny, per la senzilla raó que mai hem deixat d'usar la nostra llengua. A molts els exaspera que encara parlem en català.