El vesper

Una de les lectures que m'han entretingut aquest estiu ha estat la novel.la de Genis Sinca, Una família exemplar. El llibre explica com dos consogres lluiten per fer créixer el seu poder i la seva reputació comarcal a través del matrimoni dels seus fills. La història està escrita en clau de best-seller satíric. Si es fa massa cas del resum de la contraportada o d'alguns passatges caricaturescos pot semblar que explica una història qualsevol. La novel·la és distreta i apta per a tots els públics. Però descriu un drama que, a més de ser universal, té peculiaritats molt catalanes. Qui vulgui entendre la història del país –i els perills que corre l'independentisme, fins i tot en cas que guanyi un referèndum– trobarà un cabàs de pistes en aquesta novel.la. Malgrat que l'acció se situa entre Manresa i Tortosa, el llibre es podria traslladar a Barcelona sense variacions. El doctor Bou podria ser un pediatre de les Corts o de l'Eixample i els Mirabaix podrien ser una família establerta en alguns d'aquests carrers sense ànima que hi ha a la part alta de la Diagonal. En la lluita que l'autor planteja entre la ingenuïtat i la gana, entre el sentimentalisme i la buidor, hi ha la pedra de toc dels famosos cinc-cents anys que fa que els catalans fem l'imbècil. Sinca no té la veu d'ultratomba, neutra i testimonial, d'un Philip Roth ni la gràcia divina d'un Tom Sharpe. De vegades sembla que té por d'escriure un llibre massa bo, cosa comprensible en un país educat a cops de pal, perquè la gent aprengui a ser discreta. La novel·la, però, té qualitat i força. La sàtira que Sinca fa del localisme i de les relacions de poder fa pensar que si el camí cap a la independència no serveix per muscular l'ànima atrofiada del país serà la manera com ho acabarem de perdre tot. Produeix un goig estrany veure un escriptor català endinsant-se en el vesper. Llegeixin Una família exemplar, veuran què passa al seu voltant i a les notícies; les entranyes d'aquest país de còmplices i petits maltractadors secretament lligats pel complexe.