Ull de peix
Imagineu
No serà l'arcàdia feliç. Però serem lliures. I ningú mai s'ha penedit d'aconseguir la seva llibertat
Imagineu... Imagineu que mai més hem de justificar la supervivència o l'ús de la nostra llengua. Imagineu que la política energètica és cosa nostra. Imagineu que la política immigratòria la decidim nosaltres. Imagineu que els nostres impostos es dediquen només a nosaltres mateixos. Imagineu que les carreteres, els trens, els peatges els controlem nosaltres i hi aboquem, no els interessos dels nostres veïns, sinó els nostres. Imagineu que els nostres ports només els regim nosaltres. Imagineu que nosaltres decidim les pensions dels nostres vells, l'atenció a la infància i la protecció dels febles. Imagineu que la nostra agricultura la podem negociar directament amb la Unió Europea. Imagineu que les universitats, les beques i la recerca depenen de nosaltres, sense ingerències. Imagineu que la sanitat, la famosa sanitat catalana, ja no ha de retre comptes a ningú. Imagineu que podem dedicar tots els esforços a salvar la nostra moribunda llengua i que mai més els analfabets hi ficaran el nas. Imagineu que les dones catalanes no estaran mai més sotmeses a les creences religioses del ministre espanyol de torn. Imagineu que no hi ha –mai més, mai més– un delegado/a del gobierno aixecant banderes i presidint actes feixistes. Imagineu que tindrem prou recursos per sortir d'una crisi que no hem creat. Imagineu que podrem construir més hospitals, més escoles, i tenir pensions més dignes i evitar que ni un sol nen català, sigui quin sigui el seu origen, passi mai més gana. I imagineu que tenim una Constitució Catalana. I la bandera a les Nacions Unides i a la Unió Europea.
No, no serà l'arcàdia feliç. Potser votarem governs que ens decebran. Potser hi haurà mesures que trobarem desencertades i contra les quals protestarem. Potser hi haurà interessos espuris que malmetin el nostre paisatge o bancs malalts d'ambició desbordada. Però ara imagineu que els nostres esportistes no es desgastaran per seleccions alienes. O que l'estalvi català, les caixes, no serviran les pretensions faraòniques de Florentino. No serà l'arcàdia feliç. Però serem lliures. I ningú mai s'ha penedit d'aconseguir la seva llibertat.
