Nadal, Quim Nadal

En Nadal ha tornat, em deien aquest dia. I jo els deia que no, que en Nadal, en Quim Nadal, mai no ha marxat. El que passa és que, després de tants d'anys en primera línia, el fet que hagués fet un pas enrere sisplau per força, que no tingués un protagonisme a primera línia, podia haver fet pensar que ja no hi era. Però hi és més que mai, i no només al Twitter, o a les tertúlies de ràdio o fent articles d'opinió. En Nadal, lloca com és, continua sabent-ho tot, parlant amb tothom i influint allà on el deixen. Ara ha escrit un llibre intimista, que cal llegir: Fent tentines per la vida. Molt semblant al del seu germà Rafel quan va escriure Quan érem feliços, perquè parla de la mateixa època i de les mateixes coses, però molt i molt diferent. Un llibre en què descobreix algunes intimitats, dóna pistes de moltes coses i acaba, sorprenentment, amb una mena d'adéu. Un llibre que cal llegir, i més ara que diuen que està preparant un o uns llibres polítics que s'esperen amb candeletes.

Però de moment en Nadal hi és perquè mai no ha marxat. Al president dels socialistes gironins el seu partit el va deixar al marge. I ara estan enfadats i amoïnats perquè en Nadal està a favor del dret a decidir i es va fer una foto amb Carles Puigdemont, l'alcalde convergent de Girona. Doncs a mi em va semblar un pas valent de Quim Nadal perquè podia no haver-lo fet. Però en Nadal, que ho ha estat tot en política des del 1979, alcalde, diputat, primer secretari del PSC, candidat a president de la Generalitat, conseller, portaveu i cap del grup socialista al Parlament, és un home que sempre s'ha escoltat el carrer. Ho feia quan era alcalde i se sabia els clots dels carrers perquè no l'agafessin en orsai quan contestava preguntes a la ràdio. I anava als funerals. I preguntava a la gent que trobava pels carrers que trepitjava. I si va fer el pas que va fer, que és el de l'aposta pel dret a decidir, va ser perquè va veure com una majoria de la gent el reclamava. I perquè un polític, un bon polític, ha de tirar endavant el seu programa però ha d'aconseguir que estigui en sintonia amb el que n'espera la gent. I en Nadal en aquest sentit ha estat molt més hàbil que el PSC, encara que en realitat diuen el mateix perquè, oficialment, el PSC està a favor del dret a decidir. Nadal ha avançat el PSC per l'esquerra, com sempre. Perquè en Quim Nadal potser ha canviat en moltes coses, però també ho ha fet el PSC des de l'any 80, i no precisament per bé.