Tercera via

Vam organitzar una manifestació per protestar per la constitucional retallada a l'Estatut, últim text que plantejava la raonable convivència amb Espanya, i van fer l'orni. Vam tornar a sortir per expressar literalment que s'havia acabat el bròquil –“the bròquil is over”, deien moltes pancartes– i vam ser objecte de burles i poca cosa més. Ara hem fet la Via Catalana i com que se'ns pot comptar d'un en un i la suma dóna que som molts, correm-hi tots, que Catalunya se'ns en va. Alguns intel·lectuals espanyols ens han vilipendiat, uns altres ens han entès i uns altres ens arriben a demanar sisplau que no els deixem sols en l'Espanya de sempre. El cas és que han reaccionat. També ho han fet els partits polítics. Molt bé, Carme Forcadell i Muriel Casals, les heroïnes del nostre temps. Els polítics espanyols ofereixen tot d'una diàleg, pensen en artefactes federals o confederals, en sistemes de finançament gloriosos, a fer-nos autopistes i trens, a respectar-nos la llengua, criden els ambaixadors a consultes, única consulta que de moment accepten per evitar la que sol·licitem.

Aquí també ens hem revolucionat. L'última exteriorització, l'article de Duran i Lleida a La Vanguardia en què advoca per una “tercera via” que eviti el sí o no, el tot o res, i que implica una segona o tercera pregunta a la consulta. A Duran, diguin el que diguin els seus adversaris i els burletes, se l'ha d'escoltar sempre. Ell ha entès que els lectors de La Vanguardia, que són molts i amb un perfil dibuixat, seran sensibles a una iniciativa que eviti la trencadissa. Poca broma amb La Vanguardia: Jordi Pujol afirma que si contra tots els pronòstics va guanyar les primeres eleccions va ser per un article dominical que hi va publicar uns dies abans. Duran publica en dilluns perquè totes les ràdios en parlin. Aquest és l'únic canvi. Duran és en això més pujolista que no sembla. Més que Artur Mas, que és un refractari de l'escriptura i només tira de declaracions periodístiques i de discursos al Parlament que no escolta massa gent. Alerta amb Duran. Si CiU s'ha de trencar, com diuen que passarà, que no sigui Unió la beneficiada.

De totes maneres... De totes maneres, Duran, que aquell dia eres a Panamà, al meu tram ja es va fer visible una tercera via perquè no hi cabíem ni en una ni en dues.