Baldats de raons

El president Mas, els dirigents de Convergència i també els d'Esquerra Republicana coincideixen en una necessitat compartida: cal “carregar-se de raons”. És a dir, cal insistir en la necessitat de diàleg amb el govern i les institucions de l'Estat per mirar de “deixar-los en evidència davant el món”. Al món –civilitzat, no cal dir-ho– s'entenen les raons d'Estat –les raons d'Espanya–, però encara s'entén més l'apel·lació innegociable als principis democràtics bàsics. Aquesta és la gran carta de Catalunya en un joc carregat d'asos amagats sota la màniga. Ja estem, doncs, carregats de raó. Més que carregats, baldats. Va ser el ministre d'Exteriors, García-Margallo, qui en un moment de lucidesa va proclamar que calia arribar a un pacte amb Catalunya sobre tres eixos: llengua, finançament i autogovern. En cadascuna d'aquestes potes el govern de l'Estat no ha deixat d'agredir. Mentre Rajoy apel·la a grans valors cada acció del seu govern és un nou atac. Baldats de raons, els catalans van fent via. Arribaran herniats al final.