Què penses fer, Alícia?

Quin ridícul! Ahir al matí tots ens vam llevar amb la notícia que la líder del PP català se n'anava a Madrid a convèncer els seus companys de partit que la solució a l'atzucac en què ens trobem és establir “un sistema singular” de finançament per a Catalunya. La líder del PP ho explicava amb tant convenciment a la Ser que hi va haver un moment que tots vam pensar que, si ho explicava amb tanta determinació, alguna cosa devia tenir lligada si més no per estalviar-se un ridícul posterior. Doncs no. Ni ho tenia lligat ni es va estalviar el ridícul. María Dolores de Cospedal es devia escoltar educadament la proposta; però devia tardar trenta segons a dir-li que no, que res de res, que això d'Espanya és una i igual per a tothom i que els fets diferencials no existeixen. I no només això, sinó que a poc a poc, al llarg del matí, a la tesi de Cospedal s'hi van anar afegint tots els presidents autonòmics del PP. Un tip de riure. I el millor, el president del govern de Madrid, Ignacio González, que va arribar a dir que, si a Catalunya se'ns oferia un règim fiscal a la carta, ell faria una consulta als madrilenys per saber quin règim de finançament voldrien. Una consulta! I jo que em pensava que aquesta era una paraula impronunciable en boca d'un president regional del PP. I ara va i aquest vol fer una consulta!! Ha, ha, ha. València, Extremadura, Aragó... tots els líders territorials del PP es van anar afegint al llarg del dia a la tesi de De Cospedal. Ai, Alícia. Quan et quedes a dinar a Catalunya et posen micros a les taules i quan te'n vas a esmorzar a Madrid en surts escaldada. Què faràs, ara, després d'aquest èxit tan espaterrant?