Majories absolutes i veritats

No sé si se n'han adonat, però em sembla que al govern del PP hi ha una certa confusió entre el que significa tenir majoria absoluta i tenir la raó. Ho revela la mateixa intervenció del president Rajoy dimarts al Senat, quan va dir que ell tenia “la veritat oficial” sobre el que passa a Catalunya. Avui, per exemple, la majoria absoluta del PP servirà perquè s'aprovi la llei Wert al Congrés. Perpetrada la llei, quedarà aprovada la recentralització dels continguts dels llibres de text i un nou atac a la immersió lingüística, tot a través d'un ministre que no s'ha amagat mai de dir que el que persegueix és “espanyolitzar” els alumnes catalans. Però que el PP passi la piconadora i la llei Wert s'aprovi per majoria absoluta, això no vol dir que tinguin la raó. No vol dir que convingués recentralitzar res ni que hi hagi cap problema amb la immersió. I per més que a les Illes el PP hi tingui també majoria absoluta, no vol dir que tingui cap raó en el conflicte lingüístic. Tenir majoria absoluta no és sinònim de tenir raó i no és sinònim de poder tirar pel dret amb la supèrbia amb que actuen. La veritat, senyor Rajoy, no la té vostè ni la té ningú. I aquest és un exercici que un tendeix a no fer quan disposa de majoria absoluta. Una cosa és el país que el PP voldria –i que per això no es cansen de fer una llei ideològica rere l'altre–, i l'altre és el país que hi ha. La realitat és aquesta. És, senyor Rajoy, com el que ha dit sobre la crisi. Una cosa és que vostè digui això que “estem sortint de la recessió, i que l'any que ve sortirem de la crisi”, i una altra cosa és que sigui veritat. Que tingui majoria absoluta, insisteixo, no vol dir que tingui raó.