Kilòmetre 0

El dia de Tots Sants era a la pastisseria amb la intenció de comprar panellets, i mentre esperava el meu torn em va fer riure un cartell que deia "bombons de proximitat: els fem nosaltres". El pastisser és un irònic. Ara tot ha de ser de proximitat –de kilòmetre zero, com també en diuen–, suposo que per reaccionar contra la globalització que ens havien presentat com a tan avantatjosa i que ens ha fet consumir alvocats sense que ens vinguessin de gust i rovellons de Bulgària durs com una galeta.

"Pebrots i espinacs de proximitat, cultivats en menys d'un quilòmetre a la rodona", proclamen les parades dels mercats i els cambrers dels restaurants. El que passa és que si des de la parada o des de la taula del restaurant camines un quilòmetre en qualsevol sentit, en comptes de trobar un camp de pebrots o de bledes trobes encara cases i carrers asfaltats. Hem d'anar més lluny. No tot és Rupit. El Carrefour de Cabrera de Mar es va erigir sobre el camp de patates més ufanós del Maresme. Ara anuncia que despatxa patates de kilòmetre zero i no pot ser, perquè el quilòmetre zero de les patates va quedar al seu dia arrasat per ell mateix.

La gent fa cent i més quilòmetres per trobar productes de quilòmetre zero: els fuets de Vic, els borregos de Cardedeu, els calçots de Valls. A la plaça on vaig a proveir-me, un venedor de carn estava fins ara molt orgullós d'oferir a la clientela vedella de Girona. Girona ens cau a setanta-cinc quilòmetres. Què ha de fer el carnisser? Fer veure que és vedella que ha pasturat a Llavaneres o en una rotonda? El veig preocupat.

Just havia arribat a casa amb els panellets, i va sonar el telèfon. Era la pastisseria:

–Que els ha oberts? Que se'ls ha menjat?

–No encara, no he tingut temps.

–Vingui, torni'ls, que els hi canviarem per uns altres. Hem detectat una partida amarga.

Torno a la pastisseria amb el paquet intacte i abans que em facin el canvi en tasto un dels que havia comprat. Són ben bons. Als països nòrdics, que treballen l'ametlla amarga, els trobarien dolcíssims. Me'ls emporto de nou a casa, i tot i així el pastisser em regala dos marrons glacé de desgreuge. Comerç de proximitat ha de ser això.