Sortir al carrer
“El govern diu que no tocarà ‘ni una coma' del model escolar”
Ja em sap greu ser tan pesat i tornar a parlar altra vegada del català a l'escola. Però no s'enganyin. El pesat no sóc jo. Són ells. Que un dia rere l'altre, des de la famosa sentència del TC no paren, i ara tots els aparells de l'Estat tenen llum verd per carregar-se la immersió lingüística a l'escola. Mesos enrere el president Mas va advertir que, tal com anirien les coses, potser els catalans hauríem de tornar a sortir al carrer. Doncs potser sí, i aviat, que tenim un Sant Jordi a la cantonada. Perquè l'atac constant a les escoles no és un atac a les escoles: és un atac a vostè i a mi, que hi tenim fills i que un dia d'aquests tornaran a casa explicant-nos que ara una quarta part de les classes són en castellà perquè el pare d'un alumne (no pas l'alumne, ja ho saben) ha demanat que se l'escolaritzi en castellà. El govern no tocarà “ni una coma” del model escolar, va dir ahir el conseller portaveu, Francesc Homs. Clar i català. I un dia d'aquests ho hauria de dir també el president Mas. I el cap de l'oposició. Junts. Ells i segurament amb algú més. Perquè aquest és un tema de país, cosa que l'Estat ja sap. Sap que el govern es mantindrà ferm, que presentarà els recursos que calgui, i sap que la consellera Rigau no afluixarà. Per això ara la justícia apunta cap als directors d'escola i els amenaça amb inhabilitar-los. Prova de dividir-nos. La consellera ha de fer ara la seva feina, que és veure com protegeix jurídicament els directors d'escola afectats (encara que alguns siguin d'escoles concertades) i com protegirà sobretot els afectats que vindran. Perquè en vindran més. I la resta hem de començar a pensar com donem suport a la desobediència que reclamem. Perquè aquest no és un tema menor. És el moll de l'ós de la societat catalana. I un dia d'aquests hauríem de tornar a sortir al carrer, ordenadament i calmadament, com sempre, i deixar-ho clar.
