Dues dones periodistes

Si dijous ens vam assabentar amb ràbia i dolor de la mort d'una periodista jove, Tatiana Sisquella, aquest cap de setmana ha estat luctuós per a la gent del món de la comunicació a les comarques gironines. Són dos casos ben diferents. Divendres va morir Maria Alonso, als 98 anys. Diumenge al vespre la companya i amiga Cuca Mascort, als 56 anys d'edat després d'un càncer que se l'ha emportat en molt pocs mesos. Maria Alonso va tenir una vida llarga i molt complicada en la seva joventut, ja que, filla de pare militar, va ser empresonada durant la guerra. Potser per això es va abocar a la Sección Femenina de la Falange. Aquest és un altre tema. Però va ser una de les primeres dones que van treballar en l'ensenyament i també va tenir una llarga carrera periodística al diari Los Sitios de Girona. Casada amb Marià Oliver, llavors censor i també crític d'art, signava amb un pseudònim, Cierzo, potser per allò que era l'única dona i escrivia bé i d'una manera valenta i avançada. Va substituir mossèn Bolós en una columna que ella va batejar com a Alminar que va sobreviure a la seva jubilació signada per Fèlix Bouso Mares. Va ser una pionera.

Cuca Mascort era regidora independent pel PP a la ciutat de Girona. Però jo la vaig conèixer i tractar durant molts d'anys com el que era, una periodista. Dona emprenedora, tossuda, sempre amb un somriure als llavis, tenia una llarga trajectòria professional. Des del 2000 s'havia abocat al seu projecte, Top Girona, una revista trimestral dedicada al món del turisme i de la qual era editora i directora. Abans havia publicat a El Periódico, El Noticiero Universal, Lecturas, ABC i va treballar un any al diari Avui. També va portar una secció al Filiprim de TV3. Havia estat cap de premsa i relacions públiques de Duran i Lleida i d'Antena 3 TV. La recordo amb el somriure als llavis en l'última entrega de les Mosques de la Informació del Col·legi de Periodistes, quan vaig fer una menció de la seva revista i la seva feina. Sé que li va agradar. El que no sabia era que li acabaven de diagnosticar la malaltia i que just poc després començava un tractament que, desgraciadament, no ha servit per a res. La Cuca era una lluitadora, ferma i pencaire. Però sobretot era una persona que es feia estimar. Descansin en pau aquestes dues periodistes, de dues èpoques diferents, però que van fer molta feina.