Tel-Aviv

Avui, dimarts dia 6 de maig, els habitants de Tel-Aviv s'han llevat tard. Els dels altres punts del país segurament que també, però jo només puc parlar de la ciutat on em trobo. Israel commemora la independència –dels anglesos, l'any 1948– i el dia és festiu.

Aprofito per anar a la ciutat primitiva que de nit, des de la finestra de l'hotel, s'ha presentat il·luminada dalt d'un turonet que penetra al mar, coronada per un campanar. Als de cultura cristiana, els campanars ens criden sempre molt. Venim a un país que per norma no en té, i només arribar ja busquem l'element familiar. Es tracta d'un miratge. Yafo, que aquest és el nom de l'indret, és un poblat de creació turca mal tingut i atrotinat. Val la pena haver-hi vingut, però. D'aquí Jonàs es va embarcar per fugir del mandat de Déu, que li havia dit d'anar a convertir la ciutat de Nínive, que és en direcció contrària. Durant el viatge, un peix el va engolir i després que Jonàs fes de les seves entranyes casa seva, va ser escopit de nou a terra. Una balena de bronze que sembla modelada per Walt Disney evoca el peix. La Bíblia no diu que fos una balena, però la tradició li ha atorgat espècie. Aquí, també, van arribar els cedres del Líban amb què Salomó va cobrir el sostre del temple de Jerusalem. I aquí, per acabar l'enumeració de coses extraordinàries, sant Pere va tenir una visió fonamental per a la propagació del cristianisme a tot el món. Va veure en un llençol baixat del cel aliments que ni llavors ni ara formen part del règim nutritiu jueu i així va entendre que la religió de nou encuny s'havia de predicar més enllà de la comunitat jueva. Venim, amb els nostres campanars, del turonet marítim de Tel-Aviv.

De tornada a la ciutat moderna, els habitants ja s'han llevat i molts ocupen tota la platja equipats amb fogonets de fer barbacoes. Res de porc, res de certes manipulacions de la llet, ni parlar-ne dels peixos sense escata ni del marisc. El llençol de sant Pere és aquí ignorat. La fumera gastronòmica i festiva penetra pels carrers de Tel-Aviv, una ciutat fundada de cap i de nou als anys vint sense un sentit urbanístic clar. És de totes maneres patrimoni de la humanitat perquè acumula un gran nombre de cases Bauhaus, l'estil arquitectònic popular creat per Walter Gropius que es va imposar a Alemanya al període d'entreguerres. A Berlín no queda en peu cap casa Bauhaus pels bombardejos aliats contra el règim de Hitler, i en canvi en sobreviuen exemplars a Tel-Aviv, habitats per la gent que aquell règim va voler exterminar. En l'actualitat també passen fets meravellosos.