N'estem tips, Wert!

N'estem tips, ministre. Estem tips, emprenyats, dolguts, cansats, empipats i molestos, molt molestos, de com ens tractes. De com ens tracta el ministre d'Educació, que deu tenir de tot menys educació, i de com ens tracta l'Estat. Estem exhaustos, esgotats, esllomats, exhaurits, esquena-romputs, enfadats, disgustats, enutjats i irritats. I per això diem prou. Ja n'estem farts, de la persecució que patim, dels atacs continus, imparables, sostinguts i maleducats que ens llanceu, un dia rere l'altre, un any rere l'altre, un segle rere l'altre. No permetrem més aquest menyspreu, aquest desdeny i aquesta indiferència cap a la nostra llengua, la nostra escola i, és clar, cap al nostre govern. Tornarem a sortir al carrer, les vegades que calgui, com ho farem avui, per deixar-vos-ho clar, cada cop que calgui. No acceptem la Lomqe, no volem que el nostre govern l'acati, ni que sigui per imperatiu legal, que aquesta ja ens la sabem. No permetrem que un projecte de llei malmeni trenta-cinc anys d'escola democràtica i un model d'èxit més que reconegut. Ministre, senyors del govern, no permetrem que a cop de lleis malgirbades, malforjades, extravagants, insensates i centralistes destruïu el model d'escola catalana. Mai la llengua pot ser un problema i mai ho ha estat a les nostres escoles. Com se us pot acudir que es poden separar els alumnes d'una escola per raons lingüístiques? Com us pot passar pel cap, tot plegat? Si el que voleu fer són lleis retrògrades, harmonitzadores, loapistes, inútils i ridícules, el que hauríeu de fer és plegar, dimitir, retirar-vos, dedicar-vos a altres temes. La nostra indignació, la dels mestres, dels pares, dels alumnes i de tota la comunitat educativa és tan contundent com contundent volem que sigui la resposta del nostre govern i hauria de ser la de tots plegats. Tots a l'una. Avui sortirem al carrer, ministre, per fer-vos-ho saber una altra vegada. Per deixar-vos-ho ben clar abans no marxem.