A la tres
Gràcies, Felip
“Veient segons qui a l'hemicicle, podien haver emès les imatges del Congrés en blanc i negre”
Gràcies, Felip. Gràcies pel discurs d'ahir. Gràcies, sobretot, per mantenir-te ferm en el discurs de tota la vida (que els testos s'assemblen a les olles) i gràcies, sobretot, per no fer cap gest que aquí es pugui interpretar com el gran canvi, la gran obertura, i el gran pas de la corona. Ja arribarà, però ahir ens vas estalviar un munt reaccions i interpretacions que ens haurien fet perdre molt temps. Gràcies, doncs, per parlar de la unitat d'Espanya, d'aquesta Espanya “de todos los españoles”, d'aquesta “normalidad constitucional”, d'aquesta “concordia nacional” i de la “gran nación” en què vivim. Va ser fantàstic, tot plegat. Em va passar com a l'alcalde de Girona, que tenia feina amb altres coses, i no vaig poder venir a Madrid a rentre homenatge. Ja ho va fer el president i ja ho van fer, sobretot, la ràdio i la televisió pública del país, que desplaçant-hi algunes desenes de periodistes i fent-hi directes i més directes va demostrar un cop més que sí, que és una gran eina d'estat (ha!). En algun moment, com que el discurs em va enxampar que caminava pel passeig de Gràcia de Barcelona i hi havia bars amb la tele posada; en algun moment, deia, vaig estar a punt d'entrar en un d'ells i demanar-los que traguessin el color de les imatges i deixessin la tele en blanc i negre. S'hauria adit més amb alguns personatges de la transició que vaig veure allà aplaudint, i no parlo només de l'Alfonso Guerra. M'hi vaig fixar: només s'ho miraven els jubilats i unes dones que comentaven el vestit de la reina trencadissa aquesta. Pocs joves. No ho entenen. I és que costa. Costa d'entendre que la monarquia tingui càrrecs de transmissió sexual i costa d'entendre que ahir el rei anés vestit de militar. Sí, ja ho sé que formalment és el cap de les forces armades. I què? Jo ho podria entendre del seu pare, donades les circumstàncies d'aquell moment (tot i que no es perdin, diguin el que diguin, el llibre de la Pilar Urbano), però ara? La “monarquía renovada y para un tiempo nuevo”, que va dir ell, havia de ser militar?
