El rei Felip i els catalans
Castiguen l'alcalde per amagar la seva pròpia hipocresia, ja que ells neguen als catalans el seu dret a decidir el que volen ser
El rei va venir a Girona i va parlar força estona en català, la mateixa que en castellà, i va fer crides a la convivència de les llengües, una defensa del català com a llengua pròpia i va posar la corona com a garant de l'entesa i la convivència. Va ser un discurs ben valorat per la majoria dels presents, que van ser educadament cortesos amb els reis i els van aplaudir calorosament a l'entrada i la sortida de l'acte i quan van pujar a l'escenari, contrastant vivament amb el silenci que es podia tallar amb el qual va ser rebut el ministre Fernández Díaz i els càlids aplaudiments a l'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, i al conseller de la Presidència, Francesc Homs. Va ser un acte educat, afable, però no hi va haver emoció, ni cap entrega a la causa monàrquica. Felip VI va estar amable i es va fer moltes fotos, tantes com Risto Mejide per exemple, i no es va separar de la reina, de la qual es va comentar molt el somriure hieràtic i l'extremada primesa.
Va ser un acte social que va donar peu a una part de l'empresariat present a cantar les excel·lències de la tercera via. Si s'analitza a fons, no hi va haver res de nou més que una defensa de la llengua que s'hauria de donar per suposada. Potser sí que aquest rei voldria fer algun pas més, però el govern de l'Estat li ho impedeix. Potser sí que el seu discurs sobre la llengua, per exemple, va en direcció contrària al del PP, que d'entesa i convivència en vol ben poca amb les seves decisions. Potser sí, però no n'hi ha prou i arriba tard. Al Madrid polític hi ha veus assenyades que tenen clar que els cal fer alguna cosa. Més que gestos, és a dir, que cal resoldre la qüestió catalana. Hi ha gent sensata que veu que s'han equivocat, que això no és cosa de quatre, que cal donar
instruments a Catalunya perquè sota el paraigua de la corona tingui capacitat per decidir què fer amb els impostos que recapta i per blindar la llengua. Ho veuen, però també saben que van tard, molt tard. El diari monàrquic català per excel·lència castiga l'alcalde Puigdemont per mitjà d'editorials, i
li recorda que és l'alcalde tots els ciutadans. I no s'adona que precisament l'alcalde fa el que diuen i pensen la majoria dels ciutadans i dels grups polítics de Girona. Volen castigar Puigdemont, però el reafirmen, i el que fan és mostrar el seu desconcert, la seva pròpia hipocresia, quan defensen la
corona i no avalen que se sàpiga què pensen els ciutadans catalans. I la manera de saber-ho més clara és votant. Però ells no estan amb la gent, sinó amb les elits, tenen por i
tenen qui els escrigui i carregui contra qui vol i defensa que Catalunya sigui el que els catalans vulguin. Una frase, per cert, que el 1990 van fer pronunciar al llavors príncep Felip a Barcelona.
