Sorolla

Al Caixafòrum de Barcelona es pot veure aquest estiu l'exposició Sorolla. El color del mar. De fet, no és el color, sinó els colors. De la costa valenciana, de les Illes, de Sant Sebastià. Perquè el mar canvia de color en funció de la llum, del temps, de l'època, de l'hora, del fons. Del sol, en definitiva. I resulta extraordinari com amb uns pinzells es pot reviure, fins i tot amb més vivesa que a la fotografia, el moviment de les onades, el vent i, sobretot, la llum del Mediterrani. Quan Joaquim Sorolla pinta les transparències de l'aigua a Nedadors de Xàbia et recorda que si la llibertat existeix és banyar-se al mar. Si la llibertat existeix és un nen banyant-se al mar, lluny de les coses per fer i de les factures per pagar. El mar a l'estiu és el lloc on el temps s'atura i la vida s'alenteix. I el rellotge va al ritme de la natura. No és una casualitat buscada, però al mateix equipament es pot veure l'exposició Contratemps, una crítica a l'economia del temps capitalista que convida el visitant a reflexionar sobre els mecanismes de control a la feina. Com la indústria va imposar la seva dictadura de la puntualitat per mitjà de rellotges, cronòmetres, sirenes, fitxes de control, alarmes i sancions. I com un invent de l'era industrial per controlar-nos, l'hem acabat adaptant a la nostra pròpia disciplina. Estem programats per ser autòmats de 9 a 5. Som éssers de 9 a 5. De nens ens passem lustres amb aquest horari escolar. I d'adults acabem reproduint aquest ensinistrament. Abans de la Revolució Industrial, la vida la marcaven els cicles agraris, les estacions, les festes i les campanes. Que en el fons era també l'economia. I ara l'horari es desregula, com es desregula l'economia, i ens fa pensar que som més lliures. Però és un mecanisme de control més extens i subtil. Per això, al final només queden els estius. L'últim miratge que ens fa creure que som lliures.