A la tres
Pujol i Sánchez-Camacho
“Curiosa, la vara de mesurar que té el PP en relació amb les compareixences”
Curiosa, aquesta manera d'entendre les coses que té el PP. Ahir, tots els grups polítics del Parlament van aprovar per unanimitat que l'expresident Jordi Pujol comparegui a la cambra catalana amb caràcter d'urgència per donar explicacions sobre la seva fortuna andorrana. “Els catalans es mereixen saber tot el que ha passat, es mereixen tenir totes les respostes”, havia dit dies enrere l'Alícia Sánchez-Camacho. I ahir mateix Josep Enric Millo hi afegia: “Els catalans no podrien suportar que aquest cas passés sense poder saber què ha passat.” El portaveu popular no només va parlar de l'obligació que té Pujol de comparèixer i donar explicacions al Parlament, sinó que va advertir que el que no pot fer l'expresident és anar a la cambra catalana i fer una declaració sense acceptar preguntes. “És necessari que se sàpiga què ha passat (...). La compareixença dependrà només d'ell, però encara hi hauria una cosa pitjor, i és que vingués al Parlament només a llegir un document”, va sentenciar el portaveu popular. Doncs miri, senyor Millo, sí que hi ha una cosa pitjor que anar al Parlament a llegir un comunicat. I és no anar-hi. Que és el que va fer l'Alícia Sánchez-Camacho el gener passat, quan el Parlament també havia aprovat la seva compareixença per aclarir els casos d'espionatge polític, l'anomenat cas Método 3. Sánchez-Camacho va decidir aleshores plantar el Parlament i es va quedar tan ampla. I jo em pregunto: què passa, senyora Sánchez, que és que del cas Método 3 els catalans no ens mereixíem “saber del tot el que ha passat” ni “tenir totes les respostes”? I del cas Pujol sí? En aquell cas, senyor Millo, els catalans sí que poden suportar no saber què ha passat? Amb quina autoritat moral jutgen, els diputats del PP, la necessitat que Pujol comparegui o no? Amb quina legitimitat pontifiquen? Que han perdut la memòria? Pujol ha de comparèixer si li ho demanen i Alícia Sánchez-Camacho no? Curiós.
