Educació

És difícil trobar avui algú que no estigui d'acord en el fet que l'educació és una qüestió essencial. Mares i pares, mestres i professors, dirigents polítics, econòmics, socials, culturals, etc., i la societat en general coincideixen, de manera pràcticament unànime, a l'hora d'afirmar que l'educació és fonamental, evidentment per a les persones que estan en el procés educatiu, però també pel present i el futur de les nostres societats. I això pel que fa a l'educació dels nens, dels joves, dels universitaris o de la formació al llarg de la vida.

I tot això queda encara més clar quan es llegeix i es rellegeix Educacionari. Una invitació a pensar i sentir l'educació a través de seixanta conceptes”, del professor Joan Manuel del Pozo. Filòsof, conferenciant, especialista (entre altres temes) en ètica i educació, i que no ha defugit el compromís polític pràctic, essent en diferents èpoques: regidor, parlamentari tant al Congres espanyol com al Parlament de Catalunya i també conseller d'Educació i Universitats en el darrer govern del president Pasqual Maragall. Sens dubte, una de les ments més ben poblades i ordenades del país en el camp de l'educació, i també en altres temes que hi estan més o menys relacionats.

El llibre està especialment dirigit a mestres i professors i a les famílies, però també a tothom que tingui relació amb l'entorn educatiu de l'escola (universitat) en l'àmbit del barri, el poble o la ciutat, el país, les entitats, etc. No és un llibre fàcil en el sentit d'alguns llibres que avui tenen molt d'èxit (no deixeu de llegir aquest concepte en el llibre) com alguns d'autoajuda o els que escriuen els de la moguda mediàtica. És un llibre rigorós, raonat, intel·ligent, que ens transmet coneixement crític sobre l'educació i sobre molts altres temes relacionats. Té la gràcia que es pot llegir o rellegir per parts, ja que fa referència a seixanta conceptes relacionats amb l'educació –molt ben interrelacionats els uns amb els altres– i que, per tant, es poden escollir aquells que més ens interessin en un moment o en unes circumstàncies determinades. A més, l'autor té l'encert de proposar-nos quatre possibles itineraris de lectura, complementaris, a partir de quatre eixos o categories: emocionalitat, integralitat, professionalitat i verbalitat.

Es fa molt difícil dir quins són els conceptes més importants que caldria llegir, perquè tots ho són i perquè dependrà molt de cada persona i de la seva relació amb l'educació (cal llegir, sens dubte, els conceptes mestres i professors i famílies), així com els dels interessos concrets en un moment determinat. Des del meu punt de vista, estant d'acord amb l'autor en el fet que s'ha d'entendre l'educació “com l'impuls que les persones donen al creixement d'altres persones per orientar-les cap a la millor tria, sempre lliure de possibilitats d'autoconstrucció, sobre la base de la relació amorosa i en el treball sobre els valors humans i socials”, em sembla clar que conceptes com ara educació, llibertat, confiança, amor o valors són essencials. Si l'educació és l'ajuda a l'autoconstrucció integral dels homes i dones en llibertat, vol dir educar-los simultàniament en quatre eixos o aspectes: el coneixement crític i la racionalitat (o intel·ligència que raona); el sentit del bé i del mal, l'ètica, la moralitat, la dignitat; la necessitat i la voluntat d'articulació amb els altres, la sociabilitat, l'honradesa, la bondat, el bé comú; la sensibilitat, les emocions, la bellesa. Aquí tenim, doncs, un bon gruix de conceptes per aprofundir. Sense oblidar-nos mai, a més, que, tot i la necessitat d'utilitzar adequadament els nous mitjans tecnològics de què es disposa, la lectura, l'escriptura, el càlcul matemàtic, el diàleg amb argumentació, l'educació en la sensibilitat ètica i estètica són elements totalment essencials per avançar en una educació adequada.