Els diputats

De moment no hi ha ningú, amb poder o amb càrrecs a Catalunya, que tingui autoritat moral per jutjar Pujol. Per això el cas genera tanta crispació i per això l'Estat mira d'utilitzar-lo per evitar –o per contaminar– el nostre referèndum. I per això l'expresident es pot permetre de tractar el Parlament com si fos una minyona. És divertit veure els polítics i els intel·lectuals autonomistes, i fins i tot els antiautonomistes, reivindicant l'autoritat del Parlament. Jo crec que Pujol demostra molta intel·ligència fotent botifarra als diputats i dient que passarà després de la Diada. Pujol sap que els diputats no s'hauran guanyat el dret a jutjar-lo fins que no demostrin que defensen Catalunya fins a les ultimes conseqüències, com ha fet ell –amb tota la perversió que es vulgui–. Si els diputats volen fer passar Pujol per una comissió d'investigació hauran de ser capaços de desobeir el TC i, si cal, proclamar la independència. Hauran de demostrar que s'estimen la veritat més que Pujol. Si no, Pujol es convertirà en un màrtir i l'autoodi i la confusió que ja va acabar amb tanta gent malalta durant la Transició tornarà a escampar-se pel país com una marea negra. Els diputats s'hauran de preguntar en nom de quina justícia i de quin país jutgen Pujol, i actuar en conseqüència –encara que per ell i potser pel seu partit el resultat sigui el mateix–. Tant se val que Josep Pla tractés Pujol de milhomes, que Joan Ferrater el considerés un energumen i que Joan Sales en quedés decebut. Quan jutgin Pujol estaran jutjant la persecució contra la nació catalana –aquí, a València i a les Balears–, les arrels franquistes de l'Estat i la via pacífica d'alliberament–robar però no matar– que va triar el catalanisme. S'estaran jutjant ells mateixos i estaran jutjant el terrorisme d'ETA i totes les guerres nacionals d'alliberament. I també les grans famílies de Barcelona, que no serien el que són sense els pecats que han comès contra el país, per omissió o directament.