Obediència i/o desobediència

Com que ara estem tots en aquell impasse que no sabem què fer fins que el president Mas es decideixi a signar d'una vegada el decret de la consulta del 9-N, ahir la classe política es va entretenir discutint sobre si a mesura que s'acosti el dia D ens caldrà practicar o no la desobediència. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, va dir ahir a la Sílvia Cóppulo que no veu necessari anar parlant ara de desobediència, tot i que fa quatre dies era el mateix Junqueras qui ho feia. El diputat de la CUP David Fernández, com que ja s'ho veu venir, què passarà amb aquest tribunal tan respectable i legitimat que és el TC, sosté que no hi ha cap més camí: desobediència. Nosaltres ara estem fent com els de Madrid, que quan el Parlament encara no havia aprovat la llei de consultes ni Mas podia haver firmat el decret, ja ho donaven tot per liquidat perquè no només ja sabien que hi presentarien recurs sinó que, a més, ja sabien que el TC els donarà la raó i ho suspendrà tot. I jo em pregunto: i a nosaltres què ens expliquen, de desobediència? No tenim una llei de consultes aprovada, i no tindrem un decret del president de la Generalitat —vaaaaaa Mas, no ens facis esperar taaaant!— convocant-nos a una consulta? Doncs això. No cal que en practiquem cap, de desobediència. Nosaltres el que hem de practicar és l'obediència. Tants anys amb la síndrome d'Estocolm i ens acaba passant això, que perdem els marcs de referència. Que no va passar tots els tràmits, la llei? Que no la va avalar, aquesta llei, el Consell de Garanties Estatutàries? Que no l'han aprovat 106 dels 135 diputats? Que no autoritza Mas a convocar consultes? Que no ho veuen, que això del 9-N és una consulta, una mena d'enquesta que no és ni vinculant? Ni això, no podem fer? Doncs això. Res de desobediència. Nosaltres a practicar l'obediència. L'obediència al Parlament i al govern, és clar. I el TC? Que no han llegit el suplement Presència, avui? Què coi m'expliquen ara a mi, del TC!