El perquè de tot plegat

En espera que el president Mas convoqui la consulta del 9-N i observant la perplexitat i incomprensió amb què el Madrid oficial mira l'històric moviment social que viu Catalunya, voldria anotar algunes causes, a més de les polítiques i econòmiques, a què atribueixo el fenomen social més important que existeix avui a Europa. No pas per fer pedagogia a l'adversari –seria inútil– sinó perquè crec que fóra bo que hi reflexionéssim i potenciéssim el que al meu entendre és una transformació de l'ADN social d'aquest país, malgrat algunes resistències, que trobo fonamental.

En primer lloc, es detecta una destacable mutació del concepte de la catalanitat cap a l'acceptació de la pluralitat i la incorporació d'un ampli ventall de llengües i cultures. La catalanitat s'expandeix geomètricament amb centenars de milers de persones que, malgrat no tenir el català com a llengua habitual, en volen formar part. I, a partir d'aquí, això ha comportat una visió de la independència per sobre de la pròpia catalanitat, perquè suposa la defensa de la dignitat dels ciutadans de Catalunya, posada en qüestió per l'antidemocràtic tracte de l'Estat espanyol. Un cop assumit aquest precepte, només el dogmatisme ideològic, afortunadament minoritari, impedeix veure que dotar aquest país de les eines que comporta un estat propi, però des d'una construcció nacional dotada d'una gran diversitat, és l'única opció que té Catalunya per vèncer els reptes gegantins d'un món complex i globalitzat. Un tret, d'altra banda, que no hauria de ser aliè a la nostra tradició de nació mediterrània, que un estat castellanitzant ha mirat de neutralitzar. Un fet, el mediterrani, que a més ens dóna una posició estratègica al món per aprofitar moltes oportunitats de desenvolupament. És només des de la diversitat social de llengües i cultures que no només construirem un país millor sinó que podrem competir en el món. Una acceptació de la diversitat que a l'Estat espanyol ni hi és ni se l'espera.