De set en set
I ara què?
Decidits a donar l'esquena al procés i a la prosperitat
El costum, no exigible per llei encara, de deixar governar la llista més votada no s'aplicarà a Badalona, encara que aquesta hagi arribat al 34%, però sí a Barcelona, on ha obtingut el 25%. Així, una llista que ha guanyat només 11 escons municipals d'un total de 41 governarà la capital de Catalunya. Ens voldran fer creure que és una bona notícia en algunes zones –tot i que a Ciutat Vella, on ha fet més bon paper, amb prou feines supera el 35%–, però és una anomalia democràtica. Si s'hagués establert un percentatge mínim per accedir a l'alcaldia, posem-hi un 40%, i una segona volta en cas de no arribar-hi, els partits tindrien l'oportunitat de formar dos blocs, de dir a què estan disposats a renunciar i a què no, i de plantejar obertament els seus pactes de govern, i els electors la de repensar-s'ho tot (dit sigui de passada, l'abstenció barcelonina, vots en blanc inclosos, supera el 40%, però això ja no preocupa ningú). Doncs heus aquí que la delegada local del partit demagògic espanyol –el líder del qual fa quatre dies confessava no saber res del corredor mediterrani– ocuparà el setial de Rius i Taulet, de Porcioles i de Pasqual Maragall, des del qual destacarà com a digna successora de Pich i Pon. Més enllà dels tòpics que serveixen d'encanteri –la “revolució democràtica”, l'“economia sostenible”, la “gent senzilla”, els “barris” contra la “màfia”, i el cançoner “David contra Goliat”–, la idea més detonant de la seva campanya ha estat la creació d'una moneda local, cosa que, coneixent el tarannà bolivarià dels qui la volen impulsar, no tindrà res de voluntària i serà la via més ràpida per passar de l'estretor a la indigència. Què en quedarà de Barcelona després d'aquest enfonsament en l'experimentalisme comunista postbolxevic? I què en quedarà, de Catalunya? “No em puc imaginar un futur per a Catalunya basat en el dret a decidir, amb la capital donant-li l'esquena”, acabava de dir el president Mas. Doncs ja pot imaginar-s'ho, perquè a la Casa de la Ciutat estan decidits a donar l'esquena al procés i a la prosperitat.
