“Uh! Oh! No tinc por!”

Escriuré de la feina que fa i ha fet el Club Super3 i parlaré del suport musical que a nenes i nens, joves i no tan joves, ens dóna amb una de les bandes sonores musicals imprescindibles aquests dies de pel·lícula: Uh! Oh! No tinc por! En aquest país, Catalunya, i en aquest context geogràfic i polític, les Espanyes, generacions i generacions han/hem nascut, viscut i mort amb la por al cos. Només cal recordar que des del 1249, a la Corona d'Aragó, i des del 1478, a tota la monarquia hispànica, i fins al 1821 –abans-d'ahir– la Inquisició era vigent a la península Ibèrica i no m'estendré amb el que va representar i ha representat per configurar una manera de veure les coses, aquí i allà, perquè és evident. Molt més recentment, els que tenim ja una edat i hem nascut i viscut sota el règim repressor de Franco feina hem tingut –i tenim– d'espolsar-nos quaranta negres anys de sobre... Després, un cop assassinat el dictador –com va titular Francesc-Marc Àlvaro un dels seus llibres– la por al cos va venir per com gestionar l'anomenada transició del 1978..., per la por als comunistes i la inseguretat..., i no va passar res, col·lectivament parlant, malgrat les violències exercides. Oh!, no tinc por! A Girona, el primer alcalde democràtic, el 1979, va ser un jove de 31 anys que encapçalava la candidatura socialista que la nit electoral saludava la ciutat amb el puny alçat al costat d'un vell comunista, el també nou regidor democràtic Pararols. Els socialistes havien obtingut nou regidors, insuficients per a la majoria absoluta, però els bons resultats del PSUC, que en va treure quatre, els van permetre arribar ràpidament a un acord i assegurar l'alcaldia per al jove Nadal. Oh!, no tinc por! El 1981, un cop d'estat de fireta (vist des d'avui) va tornar a fer-nos tremolar i ens en vam sortir. Immediatament després, la por venia perquè venien més socialistes; recordeu/recordem?, parlo de l'inexpert González i el temible Guerra... i què va passar? Oh!, no tinc por! A Catalunya vam tornar a patir aquesta por atàvica al canvi quan el govern de la Generalitat va caure en mans d'un Maragall amb el tripartit, que sí sumava. Oooh!, no tinc por! I quan el 9-N ens vam dir que havíem de quedar-nos a casa, vam desobeir un bon grapat de superciutadans influenciats per la cançoneta, tal com fem ja fa un grapat d'anys al voltant de l'11 de setembre: Uh!, oh!, no tinc por! I ara, determinats mitjans de comunicació i tertulians (els autèntics guanyadors de les darreres eleccions) ens volen tornar a ficar la por al cos... Oh!, no tinc por!