Benvolguda Joana Ortega

Sé que a partir de demà mateix i al llarg de tota la setmana vinent tindrem ocasió de sentir els teus arguments en relació amb la pregunta tan i tan clara i tan i tan contundent que Unió farà als seus militants el dia 14. Però en saber que havies estat una dels catorze membres del comitè de govern d'Unió que dimarts passat va avalar aquesta pregunta tan i tan clara i tan i tan contundent em van venir al cap les declaracions que després del 9-N vas fer a aquest diari. Era després de saber-se que l'Estat t'havia presentat una querella com a vicepresidenta del govern i després que havies revelat que havies votat sí-sí en la consulta del 9-N. “Em considero una independentista de reacció”, ens vas explicar (El Punt Avui, 29 de novembre del 2014), i deies: “A poc a poc m'he anat sentint a la perifèria d'un estat que ens criminalitza per voler exercir la democràcia. M'he sentit cada cop més expulsada. Ens retallen els drets i ens tenen una gran manca de respecte.” I afegies que veies l'Estat “capaç de tot”. Per això em sobta saber que votaràs sí a la pregunta d'Unió, aquesta tan i tan clara i tan i tan contundent que diu que el procés (que ningú sap ben bé què és) “s'ha de gestionar des del diàleg entre el govern de Catalunya i el de l'Estat”. Caram. El diàleg amb algú que et presenta una querella? La pregunta d'Unió a la qual votaràs sí diu també que el procés s'ha de fer “garantint en tot moment la seguretat jurídica”. Sàpigues, doncs, que segons l'Estat això no ho vam pas fer el 9-N, que per això se't van querellar. O no? I deies també en la conversa amb El Punt Avui, a tall de conclusió: “Ara la ciutadania ha transformat la confiança en exigència. La ciutadania vol que avancem i resolguem la situació. Hem d'avançar ràpid i resoldre la situació.” No ho sé, si aquesta pregunta tan i tan clara i tan i tan contundent ens permetrà avançar ràpid, no? Deu ser qüestió de fe. I jo, en l'Estat, ja l'he perduda.