Final d'etapa

Avui és com un final d'etapa. Podria semblar que ho és perquè avui és el dia que UDC fa el plebiscit a Duran i Lleida (perdó, vull dir que posa a votació l'endevinalla d'Espadaler). Però no. Això en el fons no deixava de ser una etapa més, la darrera d'una sèrie d'etapes que han estat molt complicades. Hem passat el 9-N, hem passat la consulta d'Iniciativa (ja ni se'n recordaven, oi?), hem passat les eleccions municipals i la batalla de Barcelona i avui passarem la consulta d'Unió. I d'aquí a just tres mesos (només tres mesos!) estarem en plena campanya electoral del 27-S. Se n'adonen, que a partir d'ara això ja fa baixada? A partir de demà, de demà mateix, la cosa, preparin-se, agafarà velocitat. I l'agafarà perquè el mateix president Mas la hi posarà. Lluny d'haver-s'hi repensat (i mira que en tenia motius: sense llista única, amb una querella, amb Unió partida, amb una ICV fora del procés, amb molts quadres de CDC a l'expectativa i amb un debat successori, amb comissions d'investigació encara en marxa,...); lluny d'haver-s'hi repensat, deia, a mi em sembla que ara el president empenyerà. A Palau i al partit del president hi ha el convenciment que Mas és el valor més preuat del procés, i s'intueix que per això ara s'engegarà tota la maquinària necessària per treure rendiment a aquesta situació, encara que sigui a costa d'amagar les sigles del partit i encara que sigui a costa de fer camí sense anar de bracet dels republicans. A mi ja m'està bé, saber que el president en comptes de desinflar-se està en forma. I que és conscient que som a la recta final, que és o ara o mai. Però em sap greu que a tres mesos d'un 27-S (si hi és) els partits hagin imposat el seu tactisme electoral i que no siguem capaços de sumar, quan tots sabem que hi ha sumes que multipliquen. I d'això en tornarem a donar fe l'11 de Setembre vinent a la Meridiana, on hi anirem junts i ens repartirem per trams. No pas per partits.