Mas té la paraula

El resultat de la consulta d'Unió Democràtica ha deixat les espases en alt i oscades. Qui ha guanyat? Duran? El resultat no afavoreix gens un líder que ha controlat el partit amb majories potents. Espadaler? Potser sí. Ramon Espadaler és un home que administra equilibris i retòrica. La seva pretensió és substituir Josep Antoni Duran i Lleida en pau i harmonia. Amb tothom. I encara més amb el mateix Duran. Castellà? Segur i també. Antoni Castellà s'havia anat perfilant com el líder dels crítics. Amb ideologia pròpia: l'independentisme. Ara ha arribat en resultats molt més lluny del que havien tocat tots els seus antecessors en la discrepància. Però tot plegat és empat i més confusió. Per això qui té la darrera paraula és Artur Mas. El president de la Generalitat és qui ha de decidir com es presentarà a les pròximes eleccions del 27 de setembre. Pot articular una llista on encara hi hagi les sigles de Convergència i d'Unió, amb la distribució convencional i pactada en la representació. Només alterada per la presència d'alguns independents. O pot fer una llista diferent. Trencadora. Que li permeti superar el desgast que arrossega la federació. Una llista independentista, on, a tot estirar, podria incloure Joana Ortega. Però no Ramon Espadaler, que no n'és, d'independentista. Tot depèn de Mas. La seva decisió alterarà els equilibris d'Unió. Podria trencar el partit i dinamitar la federació. Per a què votava Unió? No ho sap ningú, perquè, al remat, el vot decisiu serà el d'Artur Mas.