El no de Colau

Com que a Barcelona l'última nevada copiosa i digna d'aquest nom va ser la del dia de Nadal de 1962, a tothom va fer molt de riure que l'alcalde Jordi Hereu proposés que la ciutat que ell governava es pogués convertir en seu d'uns Jocs Olímpics d'hivern, en els quals la neu no pot fallar ni ha de ser cosa d'un dia. Després Hereu ho explicava bé –i a mi em va tenir una horeta fent-ho al seu despatx de l'ajuntament–, i ja no feia tant de riure. No es tractava que els atletes llisquessin pel passeig de Gràcia o fessin salts a Collserola sinó que Barcelona, pel seu prestigi, donés nom a uns Jocs que se celebrarien al Pirineu. Em va parlar de Torí, que ara mateix no sabria dir si ja ha acollit uns Jocs d'hivern o ha demanant fer-los en el futur. Torí tampoc no té neu, però els Alps són allà mateix. Els alcaldes pirinencs no van riure sinó que van estar molt contents amb la idea d'Hereu perquè hi van veure una eina per redreçar i potenciar els seus pobles i paisatges, i des de llavors hi han estat treballant. Fins i tot Andorra s'hi ha interessat. En aquella reunió amb mi, l'Hereu, que té els orígens familiars al Pallars, de pròpia mà em va dibuixar les carreteres que unirien Barcelona amb el Pirineu –o el Pirineu amb Barcelona–. Si ara anar a la Vall d'Aran són tres hores, en serien dues o menys. Un projecte de país, doncs, que algunes altres formacions van veure de bon ull i amb seriositat.

Ara l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet saltar els Jocs d'hivern dels projectes municipals. Ha destituït el gerent que se n'ocupava i ha manifestat que hi ha altres prioritats. He dit una pila de vegades que al contrari de tots els que s'hi han girat d'esquena des del primer moment, jo concedeixo a Ada Colau molta confiança i ganes que se'n surti. Ara: també dic, ja d'entrada, que una cosa és suprimir posem per cas la pista de gel que per Nadal es munta a plaça de Catalunya, que es veu que consumeix molta energia, i una altra prescindir d'un projecte de molta més envergadura i en principi beneficiós. Els alcaldes del Pirineu no s'ho esperaven. No han estat consultats i s'han enfadat amb raó. Ada Colau no és l'alcaldessa de tot Catalunya, encara que per les informacions que se'n dóna i la personalitat que projecta ho pugui semblar, però també és cert que ser alcaldessa de Barcelona és molt més que ser-ho només de Barcelona.

I una altra cosa. Si alguns diuen que la política és l'art de saber dir que no, jo sóc dels que pensen que és el de saber dir que sí. Ada Colau s'ha estrenat amb un no. No als Jocs de la neu. Hauria preferit una mesura impactant de signe positiu. “Sí a...” Sí a què, Ada Colau?