Opinió

Tribuna

Notes numèriques, ficció?

“Cal anar cap a un sistema d'avaluació dels aprenentatges funcionals

En educació, l'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat encara és un tema sotmès a discussió. Ara avancem cap al que en diem aprenentatges per competències. És a dir, allò que es persegueix ja no és la simple acumulació d'aprenentatges seqüenciats i agrupats en unitats de continguts purament acadèmics. Ensenyar i aprendre (i se suposa que també avaluar) per assolir determinades competències al final del procés d'aprenentatge, implica posseir les capacitats que permeten interrelacionar diferents tipus de continguts conceptuals, habilitats específiques i comportaments actitudinals i axiològics, davant problemàtiques amb sentit per a l'alumne i davant les quals caldrà que s'enfronti amb habilitats precises.

L'ensenyament tradicional, derivat de la revolució industrial, es basava en assegurar una cultura bàsica i instrumental per a la majoria de la població que facilités la seva incorporació social i laboral a les societats emergents de llavors. L'alta cultura continuava sent reservada per a unes elits concretes que es formaven aprofundint coneixements acadèmics de forma més sistemàtica i intensiva. En aquest sistema l'avaluació dels pretesos aprenentatges a adquirir es burocratitzaren i prengueren la forma, purament convencional, de les denominades notes numèriques que, al generalitzar-se, es constituïren en una tradició que s'ha anat transmetent acríticament a través dels anys.

Yuval Noah Harari afirma en la seva obra Homo Deus que “quan les escoles van començar a avaluar les persones d'acord amb unes notes numèriques precises, la vida de milions d'estudiants i professors va canviar de dalt a baix”. Segons ell, no és possible organitzar grans masses envers uns objectius comuns si no els fas dependre, en alguna mesura, d'un mite fictici. Potser tenim un sistema educatiu que ha basat l'avaluació en el mite que un número mesurava els aprenentatges adquirits o, pitjor, els potencials a adquirir. El mateix Harari diu: “Com tot nen, professor i inspector sap, les habilitats necessàries per treure bones notes en un examen no són el mateix que una bona comprensió de la literatura, la biologia o les matemàtiques. Cada nen, professor i inspector sap també que, si han de triar entre les dues coses, la majoria de les escoles es decidiran per les notes.”

L'enfocament de les competències afavoreix revertir aquesta situació. Ens cal anar passant, gradualment, d'un sistema que avalua amb notes numèriques, per pura convenció o ficció, a un altre capaç d'avaluar els aprenentatges funcionals i fonamentals de cada alumne i, més important, que li possibiliti el comandament dels seus aprenentatges competencials que haurà d'anar adquirint al llarg de la vida per afrontar problemes reals i no ficticis.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.