Opinió

Vuits i nous

Arquimbau

Fins fa poc jo, que presumeixo de conèixer una mica el periodisme català dels anys vint i trenta del segle XX, no sabia res de Rosa Maria Arquimbau. Unes notes de Julià Guillamon a La Vanguardia me'n van posar sobre la pista, fins que ara el mateix crític literari ha tret un llibre, L'enigma Arquimbau, que n'explica la biografia. La biografia he dit? També el retrat d'una època periodísticament brillant que respon als anys socialment i políticament més estimulants de la història recent de Catalunya. O sigui que a més a més d'Irene Polo, que ja la tenia registrada i llegida, hi havia una altra senyora que va exercir aquesta professió en català de manera igualment espurnejant, militant i decidida. Molt bé, Guillamon. El llibre, editat per Comanegra en forma d'estoig, en conté un altre: l'edició facsímil de La història d'una noia i vint braçalets novel·la d'Arquimbau publicada el 1934. Encara no hi he entrat. M'he quedat de moment en la biografia, que conté molts textos de joventut i maduresa de l'autora. Quan afirmo que el llibre és el retrat d'una època ho dic d'una manera literal. Guillamon s'entreté a explicar-nos detalladament com en aquells anys es vestien i es pentinaven els senyors i les senyores a base de caçar la moda a París o a les pel·lícules americanes, com anaven a passeig, quins locals freqüentaven, com els marits enganyaven les seves dones i viceversa. Josep Maria de Sagarra hi és molt present perquè va ser amic i potser amant d'Arquimbau, perquè en l'estil de la periodista s'hi nota la seva influència, amb aquelles imatges fulgurants molt deutores del surrealisme, i perquè el llibre d'en Guillamon ve a ser com una prolongació de Vida privada, la novel·la del poeta i dramaturg que quan va ser publicada va generar un gran escàndol pel que s'hi deia i perquè molts lectors s'hi van sentir al·ludits.

La lectura del llibre ha coincidit amb la visió que he fet de la pel·lícula Carol, basada en una novel·la de Patricia Highsmith, que encara no he llegit. Si la història que s'hi explica, situada als anys cinquanta, ha entusiasmat el feminisme, amb igual o més motiu el feminisme o simplement els favorables als drets i la llibertat de les persones en general han de sentir-se atrets per la història de Rosa Maria Arquimbau, que ens cau geogràficament més a prop. El llibre de Guillamon i la pel·lícula ens parlen d'uns temps pretèrits, en molts aspectes superats, però tenen el valor d'explicar-nos d'on venim. I si la Highsmith i les seves protagonistes van poder fer una evolució natural, la nostra Arquimbau i amb ella tot aquell periodisme i aquells costums i aquella llibertat van ser interromputs per la dictadura i els hem d'anar recuperant de mica en mica.