En defensa de l'Ebre i dels regadius de Catalunya

Seria difícil d'entendre alguns dels moviments tàctics en defensa de l'aigua per a diferents usos que s'esdevenen al nostre entorn si no hi introduïm, en la seva anàlisi, dos aspectes tan importants com el canvi climàtic i l'augment de la població mundial.

Una de les conseqüències més transcendentals de la combinació d'aquests dos aspectes és que hi haurà tensions per als recursos aigua i terra si les coses es volen fer com sempre s'han fet. A escala mundial, ja s'ha pronosticat que, per produir els aliments que requerirà aquesta població creixent, en el millor dels casos (que vol dir sent eficients en l'ús dels recursos naturals i reduint considerablement els aliments rebutjats), cal més terra i més aigua. Aquestes terres haurien de ser zones no conreades en reg fins ara, i, per tant, sorgiran conflictes d'interessos entre la protecció del medi ambient i la producció d'aliments i béns. A casa, ja tenim com a mínim un d'aquests casos: el Segarra-Garrigues; però crec que ens en sortirem i aconseguirem uns hàbitats respectuosos i protectors de les aus estepàries. Alhora, aquests hàbitats, gestionats de manera correcta, podran produir aliments de qualitat, tot i que per aconseguir-ho caldrà que tothom hi aporti la millor part.

Per si això fos poc, tenim el canvi climàtic que segueix fent via, amb episodis de sequera i pluges torrencials més freqüents del que fins ara passava. A més, el canvi climàtic també representa un augment de la temperatura mitjana de l'aire i pujades del nivell del mar, que en matèria d'aigua són factors rellevants.

Aquest és el panorama que tenim: hem de produir més aliments per mantenir una població mundialment creixent (recordem que Catalunya solament produeix un 42% dels aliments que requereix, però, de seguretat alimentària, ja en parlarem un altre dia). Cal subministrar l'aigua de boca a tots els habitants d'aquest país, garantir els abastaments d'aigua a la indústria i, molt especialment, tenir cura del nostre medi ambient. I tenir-ne cura vol dir, entre altres coses, disposar de l'aigua necessària i amb la qualitat adequada en el curs dels rius i en molts altres llocs del territori. I disposar d'una pagesia que, com sempre, ha estat molt respectuosa envers el medi, i, a més de produir aliments, ha mantingut net i endreçat el que tantes vegades s'ha anomenat rerepaís.

Això, fins ara, ho fèiem com podíem, diguem-ho així. A partir d'ara, serà molt més difícil de fer, i les tensions territorials i a causa dels usos de l'aigua ressorgiran. Aquests dies hem vist una d'aquestes expressions en la mobilització de la PDE contra el pla hidrològic de la conca de l'Ebre. De manera legítima i molt entenedora, es reclama que, en aquesta nova realitat, el delta de l'Ebre, i tota la conca final d'aquest riu, no siguin els que més pateixin les conseqüències d'una mala planificació hídrica. El que és difícil de compartir és que per defensar el Delta s'hagi d'assenyalar el regadiu com el primer “enemic”. Es podria entendre si plantegéssim de continuar fent les coses com sempre s'havien fet (as usual, com diuen els anglosaxons), però, davant d'aquest nou escenari, no podem continuar actuant as usual.

Ha arribat el moment de mirar què cal fer per superar aquesta situació, perquè, si ho fem bé, és molt probable que amb l'aigua de què disposem puguem donar resposta a tots els requeriments. Però, per a això, cal tenir en compte una premissa bàsica: màxima eficiència en l'ús de l'aigua en tots els àmbits. L'eficiència en l'ús de l'aigua és en aquest escenari un element primordial: en l'ús de l'aigua a l'agricultura, en la gestió ambiental i en l'aigua urbana i industrial. Aquí, els anys de recerca i experimentació de l'IRTA en aquest àmbit s'haurien de reflectir en la manera de gestionar els regadius. És bo que es produeixin moviments tàctics per defensar allò que volem i que estimem, però també és bo que, quan ho fem, aixequem la mirada per buscar solucions més àmplies, justes i sostenibles. I que, per defensar una posició, en aquest cas el riu Ebre, no calgui carregar-se de manera generalitzada el regadiu català.