De vegades l'accessibilitat m'ha frenat a l'hora de desplaçar-me en transport públic, d'altres m'ha obligat a “estudiar” les estacions accessibles amb un cotxet. Ahir a la parada d'Urgell, el cotxet no passava per les portes i l'adaptada estava tancada, cap treballador a l'estació i l'única solució era deixar el cotxet darrere les barreres, picar el timbre de les màquines i esperar alguna solució. Finalment vaig poder deixar el cotxet a una persona que es va oferir voluntària mentre jo passava a l'altra banda. No n'hi ha prou de sensibilitzar la gent per utilitzar el transport públic, ni de premiar vehicles que contaminen poc. Volem un transport públic accessible de veritat, que compleixi el servei que requereix la societat i una ciutat com Barcelona.