L’error de l’independentisme
El gran error ha estat creure que la UE posaria un límit a la resposta violenta de l’Estat espanyol. Que no acceptaria una actuació policial tan agressiva com la de l’1-O, una mostra del que estan disposats a fer contra gent indefensa. Que no acceptaria la suspensió d’un Parlament i un govern elegits democràticament, amb fiances desmesurades, empresonaments i exili del president, consellers, parlamentaris i personalitats civils, amb la perspectiva de llargues penes de presó. Perquè de raons per a la independència en tenim de sobres, i malgrat totes les dificultats hem arribat a un grau de mobilització abans impensable. Ha mancat, però, el suport i la pressió europeus per frenar la repressió.
“Traurem l’exèrcit”, va dir la ministra Cospedal. Cap reacció. L’article 7 del Tractat de la UE preveu aplicar mesures contra els estats propis que violin drets i llibertats dels ciutadans. I nosaltres som ciutadans europeus! Una vergonya! No seré jo qui acusi el govern i els partits independentistes d’haver-me enganyat. Hem compartit il·lusions i esperances molt legítimes, i ara ells estan patint les pitjors conseqüències. L’errada també ha estat meva. I de molts altres ciutadans, periodistes, comentaristes, historiadors, intel·lectuals... Potser ha passat per no haver-hi referents. Mai abans la UE havia viscut una situació com la de Catalunya, històricament oprimida i ara mobilitzada per alliberar-se d’un Estat que utilitza la violència contra el nostre dret democràtic a decidir. Un dret i una voluntat que reprimeixen, però que no podran eliminar.
Manresa (Bages)