La crisi política que ha esclatat a Alemanya arrenca de les eleccions del 24 de setembre, quan els dos grans partits –conservadors i socialdemòcrates– van obtenir els seus pitjors resultats i la ultradreta va irrompre al Bundestag com a tercera força amb més de 90 diputats. L’estabilitat i la predictibilitat marca de la casa deixaven pas a la incertesa, amb una dreta radical i desacomplexada decidida a fer soroll al Parlament, a dinamitar la política d’amplis consensos i a fustigar la cancellera per la seva acollida massiva de refugiats. Un hipotètic pacte d’última hora amb forces ideològicament als antípodes com són els verds i els liberals tampoc hauria garantit pau a una Merkel arraconada, que ara lluita per sortir de l’escac.