El preu dels lloguers va créixer un 9% a la ciutat de Girona el 2017, consolidant la dinàmica dels darrers anys i fent cada cop més inabastable l’accés a l’habitatge. Mentre els lloguers pugen, accedir a una feina pagada dignament –que permeti pagar-se les necessitats bàsiques; ni parlem del que se’n diu guanyar-se bé la vida– és, cada cop més, missió quasi impossible. I als jubilats, molts amb pensions misèrrimes, els les augmenten molt per sota de l’IPC, com ahir també van denunciar en concentracions arreu. Aquesta dinàmica sense aturador de retallada d’ingressos i augment de despeses continua convertint el vell estat del benestar en un nou estat de trista subsistència. Almenys per a molts; els que sempre reben. I ja n’hi ha prou.