Puigdemont, la prova del cotó d’Europa
La decisió d’Alemanya respecte a l’entrega a l’Estat espanyol del president Puigdemont, primera autoritat legítima de Catalunya i càrrec electe del Parlament, no es pot situar com un afer bilateral sinó com un dilema europeu que tindrà conseqüències sobre la legitimitat ètica i moral de la UE davant de la resta del món i pot xocar amb la decisió que prenguin altres països que acullen exiliats catalans com Bèlgica, Suïssa i Escòcia. L’euroordre del jutge del Suprem, Pablo Llarena, activa uns mecanismes automàtics de retenció però la justícia alemanya ha de valorar a l’hora de fer l’entrega la impossibilitat que Puigdemont tingui un judici just a l’Estat espanyol i que els gravíssims delictes que s’imputen als dirigents polítics catalans –com el de rebel·lió– estan fonamentats en fets de violència inexistents. A més d’avaluar que són acusacions per motius polítics que res tenen a veure amb una possible equiparació dels delictes homologables a la legislació alemanya perquè l’actuació del govern i els dirigents independentistes catalans va ser de caire democràtic i pacífic. Més quan a Alemanya delictes equiparables al de rebel·lió s’estipulen per evitar rebrots de dictadures nazis com la que ja va entregar un president democràtic català per ser assassinat pel règim franquista com va ser Companys.
La mesura que prenguin els països europeus respecte als exiliats catalans afectarà les bases democràtiques d’Europa. Ara, però, cal mantenir ferma a Catalunya, buscant la solidaritat de les societats europees per sobre els dirigents, la lluita per la defensa de les llibertats en un front ampli democràtic i amb mobilitzacions contundents com les d’ahir, sempre per les vies pacífiques i democràtiques que caracteritzen el republicanisme català.