Donald Trump i la seva guerra
Fidel a la tradició presidencial dels Estats Units, Donald Trump vol tenir la seva pròpia guerra, només que aquesta vegada es tracta d’una guerra comercial. Mig encarrilada l’escalada bèl·lica amb l’imprevisible Kim Jong-un a Corea del Nord, el president nord-americà s’ha centrat ara en els greuges que segons ell entorpeixen la balança comercial amb Europa. Una estratègia menys tanoca del que podria semblar perquè, exabruptes a part, Trump converteix la Unió Europea en un enemic econòmic declarat comptant que això li donarà vots i aplanarà el camí cap a la seva reelecció.
Aquest és el context que va precedir la trobada d’ahir a Finlàndia amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, en la primera cimera que oficialment ha fet seure ambdós líders a la mateixa taula. A l’agenda, la necessitat de reduir l’arsenal nuclear que les dues superpotències acumulen i també la possibilitat de reconduir les relacions polítiques, en el punt més delicat d’ençà de la Guerra Freda. Segurament a conseqüència dels seus negocis empresarials, Trump té més sintonia amb Putin de la que pot admetre públicament, però aquest és un entusiasme que ha de contenir, sobretot després que s’hagin investigat les interferències russes en les darreres eleccions legislatives nord-americanes. Potser per això abans de començar la trobada Trump va reconèixer que les relacions bilaterals no són bones i va rebaixar les expectatives en relació amb els resultats. Els periodistes van poder veure cares serioses i una cordialitat molt mesurada perquè en una cosa tenen tots dos raó: el món necessita que s’entenguin. A Putin va tocar-li el paper d’exhibir una mica més d’optimisme amb una frase històrica: “La Guerra Freda s’ha acabat”.