Excés de polisèmia política

A les nostres lectures trobem que el fenomen de la polisèmia és estudiat per la semàntica, i també per la sociologia, per les implicacions que pot tenir a l’atribuir a una paraula determinada un sentit diferent de l’original, al de democràcia, per exemple.

La democràcia la trobem en escreix quan en política llegim, escoltem o analitzem un debat, o una entrevista, on constatem que és una paraula freqüentment utilitzada com a nom, com a adjectiu o verb, en afirmatiu o en negatiu, per les diferents parts contendents, demostració inapel·lable de gran pobresa verbal, que fa difícil seguir fil per randa els arguments esgrimits. La paraula democràcia, d’innegable noble origen i intenció, es converteix en una arma llancívola esgrimida sense escrúpols pels nostres pares de la pàtria.

Conclusió: als nostres polítics els falta amplitud argumental, desgraciadament reflex de la pobra gestió institucional en què estan actualment immersos.