El comiat d’un ‘Dimoni Eugenial’

Ja fa dies –el temps passa molt ràpid, i quan ja es té una edat encara més– vaig assabentar-me, a través d’un article publicat a El Punt Avui, que el vostre periòdic digital El Dimoni té previst agafar unes vacances indefinides.

He de confessar que, darrerament, no trobava mai el moment de llegir-lo, no sé què ho fa, però cada vegada tinc menys temps de fer coses, i això que també n’he anat deixant algunes de les que des de la jubilació anava fent, tot i així el dia se’m fa curt, deu ser perquè els reflexos, com altres sentits, també curtegen, per tant us en demano disculpes. No puc deixar de pensar que és ben curiós que ara que un dels vostres grans objectius s’ha dut a terme, com era el de veure reconstruït i recol·locat el pont que dona nom a la vostra revista, hàgiu decidit plegar; a menys que sigui per la satisfacció de veure la feina feta, ja que us n’ha donat molta, la seva consecució. Gairebé tanta com el TAV, això que, en el vostre cas, no depenia de Madrid.

Bé! Permeteu que us feliciti, en nom propi, i com a veí del barri de la Devesa-Güell, per la gran feina feta. Molta gent, lectors assidus o esporàdics, com jo, us trobarem a faltar. Però el record del vostre diari romandrà viu en la memòria de la nostra estimada ciutat, dins de la qual, el vostre barri, n’és una part important. Us desitjo una bona jubilació, us ho teniu ben merescut. Per molts anys!