Opinió

A les portes de la Diada Nacional

La Diada Nacional marca, com cada any, l’inici d’un nou curs polític. La d’enguany serà, però, la primera que se celebrarà en unes condicions extremes, amb polítics a l’exili o a la presó. I serà, d’alguna manera, el tret de sortida de la mobilització permanent anunciada aquesta setmana pel president Quim Torra. Avui, en aquest diari, els representants de les principals formacions sobiranistes del país –l’ANC, Òmnium, l’ACM i l’AMI– analitzen la situació política i en fan una radiografia contundent. D’una banda, cap d’aquestes creu que el canvi de govern a Madrid serveixi per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya, ni creuen que l’executiu espanyol tingui cap proposta política que pugui ser acceptada per una majoria de catalans. I, d’una altra banda, totes aquestes entitats mostren una gran fermesa en l’aposta que aquest país ha fet pel republicanisme i la independència malgrat els sacrificis que fins ara ja ha comportat.

Més enllà de la Diada, i de la necessitat que aquesta se celebri com cada any sense incidents, serà, per tant, molt important el que pugui passar en els pròxims mesos. No només per veure quina és la voluntat real d’acord de l’executiu espanyol, sinó perquè som a les portes d’un judici, el de l’1-O, que pot marcar la velocitat i la direcció dels esdeveniments. Les entitats sobiranistes alerten de la complexitat de la situació –“venen temps d’alta complexitat”, va dir dilluns el mateix president Quim Torra– però també de la fermesa dels objectius. Per això és molt important l’actitud de tots plegats en aquests mesos, quan es farà cada cop més necessari no caure en les provocacions de les forces unionistes i els seus mitjans afins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.