Manifestació i incidents lamentables
La celebració, ahir al matí al centre de Barcelona, d’una manifestació de sindicats policials en homenatge als agents que van colpejar els votants l’1-O –autoritzada, com no podia ser d’altra manera a Catalunya– no es pot considerar res més que una provocació. No serveix, en aquest sentit, de cap manera l’excusa esgrimida pels organitzadors que es tractava d’una marxa per l’equiparació salarial dels cossos de seguretat. El sol fet que es convoqués a Barcelona i dos dies abans de l’aniversari de l’1-O, en què l’actuació dels cossos policials estatals va ser totalment fora de mida, demostra clarament que els organitzadors buscaven provocar el moviment independentista, molt sensible després dels lamentables fets de fa un any.
Davant aquest panorama molts independentistes van decidir ahir sortir al carrer i participar en una contramanifestació –fet molt habitual, per exemple, en països com Alemanya– que, malauradament, davant alguns intents de trencar el cordó policial, va acabar amb enfrontaments amb els Mossos i amb dures càrregues, en una resposta que en els propers dies s’haurà de valorar si no va ser excessiva en força moments. En tot cas, les imatges de violència van tornar ahir al primer pla.
L’independentisme, que des del primer moment ha seguit un procés pacífic i totalment allunyat de la violència, no es pot permetre ara que actuacions aïllades, amb una resposta policial segurament inadequada, malmetin la seva imatge. L’altra qüestió important és si tot plegat no s’hauria evitat desplaçant la manifestació unionista a un lloc aïllat i lluny del centre. Motius de seguretat no en faltaven, com els fets han acabat demostrant.