Vint anys i tot per fer
Escola, institut, batxillerat, universitat, màster, món laboral. Avui dia sembla que no hi hagi cap altre camí a seguir que aquests passos que des de petits ens repeteixen. Com a estudiant de 4t de carrera sé perfectament la pressió que se’ns imposa per no desviar-nos d’aquest camí. Amb només vint anys sembla que hagi de tenir la meva vida planificada i encarrilada. En un any ja hauria de tenir un treball estable on poder anar creixent, i així sentir que he triomfat en la vida. Però, saps què passa? Que el mes passat em van demanar el DNI en un bar al demanar una cervesa. No entenc com a algú que se li demana tant per una banda, pot ser que encara se la confongui amb una nena. Però, al cap i a la fi, només tinc vint anys.
Barcelona