Els ‘fungus’ i la gent

Una de les novetats editorials d’aquest final de 2018 és Fungus, d’Albert Sánchez Piñol. L’autor més traduït de les lletres catalanes s’endinsa en una novel·la d’aventures trepidant, irònica i absolutament irreverent amb molts dels conceptes que considerem assumits. La cita inicial palesa cap a on ens portarà l’autor des de la primera pàgina. “La gent comuna no és conscient del poder que té”, recorda l’inici del llibre aprofitant una cita de Joan Brossa. Després el text ens permet conèixer uns bolets estranys que cobren vida i que l’única dona protagonista del llibre bateja com els fungus. Uns bolets que per un estrany poder es converteixen en uns soldats sol·lícits que necessiten estar enfeinats si no volen exterminar tot allò que se’ls posa al davant. Aquest exèrcit està dirigit per un pretès anarquista que per més inri rep el sobrenom de Ric-Ric i que comença a veure les potencialitats de tenir un poder que pels seus ideals sempre havia menyspreat. Un llibre en què un té la sensació que l’autor s’ho ha passat molt bé inventant facècies fúngiques del tot impossibles i amb contradiccions profundes que entronquen amb la filosofia i l’antropologia pura; amb afirmacions que en els temps que corren ja voregen el delicte d’odi pel que fa a quatre eixelebrats assedegats de vots, però que al lector amb ganes de fruir d’una literatura desacomplexada el faran riure. Parlant de la Guàrdia Civil del 1888 s’afirma: “Només un espanyol entendria per què va obeir amb tanta celeritat” o una altra punxada a l’orgull patriòtic que desprèn la sentència: “Era tan covard que només podia servir de militar.” Un llibre que permet fer surf a la cresta de l’onada del que suposa l’ànsia de poder, els perills d’obtenir un poder pràcticament totalitari o qui realment té el poder. Sánchez Piñol assegura que la primera versió de la novel·la data del 2005, quan Catalunya encara pensava que l’Estat espanyol faria costat al nou Estatut avalat pel poble i en què la majora dels actuals independentistes veien la possibilitat de fer un país lliure com les vel·leïtats de quatre extremistes. El llibre, però, llegit des de l’actualitat, permet trobar paral·lelismes amb la situació actual de Catalunya i sembla exhortar la gent perquè s’adoni que, si el poble es revolta, demostrarà que el poder no rau ni en l’ordre polític ni en el judicial, només en el sentiment que un poble unit vulgui determinar.